Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 2 de juliol de 2015

COMIAT



Germinàrem plegats
en un mar d’agonia.
Junts,
pintarem de plata la tarda.

8 comentaris:

  1. El joc de les diferències, deia la Imma en l'anterior il·lustració, ¿l'última de la sèrie d'àngels?. Canvi vertiginós de tema, d'estil de colors... Aclaparador, aquest mar pintat de plata d'escata de peix!Me l'emporto a la tarda, a la platja on escandirem versos i -potser- menjarem peixos sorgits del mar d'agonia.

    ResponElimina
  2. Veritablement argentada, la teua pintura. I la mar, ara que és lluna plena.

    ResponElimina
  3. Si que és un mar ben platejat, però amb tant d'atapeïment no hi ha peix que es mogui...
    A no ser que a algun li surtin ales...Adéu als angelets!
    Petonets, Maijo.

    ResponElimina
  4. fins aqui m'arriven espurnes de plata i l'olor de la mar.... preciós!

    ResponElimina
  5. Uix, m'havia espantat amb el títol. Pobretes, fins i tot agonitzant fan poesia.

    ResponElimina
  6. Junts,
    poques agonies
    i molts colors!

    ResponElimina
  7. Ei Maijo, platejades salutacions, he entrat al meu blog i de rebot al teu. A veure si ens veiem, m'agradaria molt. Bones vacances bonica. Petons!

    ResponElimina

Seguidors