Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 6 d’abril de 2015

TAURÓ DE BALNEARI


Preparat per a la immersió.
Tauró orienta el periscopi
i neda entre cossos rodons,
lluents, lliscadissos.
S’ensuma la carnada.
Amb un gran delit,
potser avui,
tocarà una cuixa
o fregarà un pit.

                           Imma

7 comentaris:

  1. Ha, ha, ha... No sé què és primer, si el dibuix o el poema, peró es van l un a l'altre com anell al dit.

    Li has trobat l'expressió clavada al tauró de balneari...

    ResponElimina
  2. Com diu la Carme, quin parell !! (el dibuix i el poema) Excel·lent troballa !!

    ResponElimina
  3. Aquest tauró s'ho deu passar d'allò més bé entre les sirenes, suposo que tocarà el què pugui...Em fan molta gràcia les teves figures tan rodonetes estil Rubens!
    Petonets.

    ResponElimina

  4. Una altra vegada encaixen ironia, tendresa i pintura, una trinitat perfecta. Reitero que n'hauríeu de fer un llibre!

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  5. El molt punyeter amaga l'aleta, però no pot amagar la cara d'ensumar la sang.

    ResponElimina
  6. No s'ha desat el comentari que et vaig fer! Vaja, se'l deu haver menjat el tauró!

    ResponElimina

Seguidors