Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 25 de febrer de 2013

RETROALIMENTADA

Anhelava l'aroma blau
d'antuvi,
els colors més purs de la infantesa.

En silenci
reprenia camins de pedra picada, però
les pinzellades eren noves.

16 comentaris:

  1. Retroalimentada dels ulls tristos.

    Una meravella de dibuix, maijo! Un plaer veure les teves pinzellades.

    Una abraçada, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Carme.
      El plaer és meu. Una abraçada.

      Elimina
  2. Cada cop que ens mostres un dibuix em quedo amb la boca oberta! Si algun cop em ve la gana incontrolada provaré de retroalimentar-me a veure què tal! :-)
    Ptonets!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Alba, si mai et passa, comparteix-ho, si us plau.
      Petonets.

      Elimina
  3. Reprendre els colors de la infantesa és oblidar coses supeèrfluex, càrregues i motxilles innecessàries, avançar amb peus nus sobre la pedra nua, però no recuperar de la innocència més que la capacitatd e mirar. tenim encara el bagatge del que tot el que hem vist ens ha deixat per nos er repetiió del que ja vam viure 8o entreveure), per renovar-nos i d'alguna manera, per modesta que sigui, renéixer. La pinzellada, en efecte, recull en el gest aquesta saviesa adquirida, lleugera i eficaç.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja puc oblidar sense problemes. Després de llegir-te me n'hi vaig, i ben lleugera.
      Una abraçada, Eduard.

      Elimina
  4. Lo mismo, siempre nuevo...Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veo que entendiste :-). Un abrazo, Darío.

      Elimina
  5. Els colors de la infantesa, pintats des de l'ara, guanyaran un altra consistència, la de la saviesa adquirida al llarg de les vicissituds viscudes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Això espero ;-)
      Gràcies, Novesflors.

      Elimina
  6. El bell retorn, Maijo.
    La infantesa que sempre torna.

    ResponElimina
  7. m'encanta el dibuix es preciós... però jo m'estimo més alimentar-me des de fora, no del que ja tinc...un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Kira. I jo que penso que tens un món interior tan substanciós! Un petonet.

      Elimina
  8. M'agradaria passejar-me entre eixos bucles tan ben trenats i després enlairar-me a les ones del cel. Besets Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb la capacitat d'inventiva que tens segurament que has anat i has tornat mil vegades.
      Petonets, Rosana.

      Elimina

Seguidors