Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 1 d’abril de 2011

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).


7 comentaris:

  1. Com me n'alegro de l'eclipsi de les pors i de que hagis fruït de l'estada a Bolònia i totes les descobertes.
    Ara, continuarem gaudint i disfrutant amb la teva mirada poètica.
    Aquí t'esperem amb ganes!
    Una abraçada, maijo!

    ResponElimina
  2. Fanalet, les teves paraules em fan sentir de nou a casa, han estat una grata benvinguda. Aviat estarà tot al seu lloc!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Hola Maijo, m'alegro que hages espantat les pors a manotades i vingues amb tantes ganes d'inventar i de volar. De segur que eixe món paral.lel que has gaudit eixirà en alguna de les teues il.lustracions, que espero ens deixes veure per algun foradet. Bsts

    ResponElimina
  4. Rosana,
    Que bo això que dius d'espantar les pors a manotades! Podria ser ben bé el nom d'un conte. El cas és que m'he vist a mi mateixa donant bofetades a dojo :)
    Demà començo a treballar de nou i en total seguretat que us en faré un tast.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. La por diuen que senzillament és desconeixença...

    Petons!

    ResponElimina
  6. Vas entrar en un altre món... Però tu eres la galàxia...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina
  7. Gemma, és així mateix.
    Petonets.


    Onatge, :)
    M'has deixat sense paraules!
    Una abraçada.

    ResponElimina

Seguidors