PARLEM D'AMISTAT

"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)

L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.

L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.

“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.

TIC-TAC

Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci.
Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç.
A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.

AI, L'AMOR!

L'Amor il·lumina.



Dóna ales.



També dóna gana.



I ganes!



Té contraindicacions, però no mata.



No alimenta, però hi ha qui es fa una empanada mental.

i viu en continu conflicte.

LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES

Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).