A les golfes de la casa
hi ha una ànima engabiada,
que amb pinzells acolorits
pinta l'esfera salada.
La pintora vigila el mar,
l'observa en cada tonalitat.
Divisa llenços blancs i
lluminosos punts daurats.
Siguin olis o aquarel·les
amb semblança de postals,
siguin banyistes que xerren
o tranquils caminants.
A la tela es confon el traç
d'un aleteig d'infants,
i la remor de les barques
és màgia, pura gràcia
d'unes mans pintant.
Imma Ginovart
On no arriba la pintura hi arriben les paraules. O viceversa.
ResponEliminaResumint: es complementen.
Si està engabiada i fa el que fa , imaginat què farà si l'alliberen !!
ResponEliminaFelicitats !!
Aquestes senyores, estan de molt bon veure, sembla que els ocells se n'han enamorat...A les golfes sempre si amaguen records, sobretot si des de la finestra es veu el mar!
ResponEliminaTot plegat màgia , com dius tu.
Petonets.
Veig que l'Imma també s'estima molt la pintora.
ResponElimina
ResponEliminaArt en acció, pura interactivitat. També la paraula hi té la seva a dir!
Abraçades, des de El Far.