 |
| Anhelava l'aroma blau d'antuvi, els colors més purs de la infantesa. En silenci reprenia camins de pedra picada, però les pinzellades eren noves. |
dilluns, 25 de febrer del 2013
RETROALIMENTADA
dilluns, 11 de febrer del 2013
 |
| Un ball d'orenetes dibuixa al cel dolces espirals. A la pista blava s'hi entrellacen sendes de temps passats i per venir. Tanco el ulls amb un gest suau, com qui clou el dia. Tinc sort, ja no hi ha ventades fortes. La desmemòria amoreseix la tarda. .................................................... Les espirals que les orenetes dibuixen al cel són velles. No les refacis en el somni, ni amb llapis dur les esbossis com el tro i el llampec en el retret. El vol, el traç, l'alosa, tot es perdrà en la tempesta, així que esbrinis què té l'oreneta que tant desfici en el vol et dóna. Cantireta |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)