Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


dimarts, 26 de maig de 2020

CAPUTXETA


Soc ocell engabiat, 
natura sense alè ni veu
sota aquest vel.

- Mira!  tinc la nit als ulls –la teva empremta-
i una flor a les mans que s’obre a la vida.

- Guaita  la raça humana
que n’és, de LLOP!
                  
                                Maijo Ginovart




Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:


CAPUTXETA

L'àvia m'espera
i jo al mig del bosc
em perdo entre veus 
de llops i d'ocells.

Vols la margarida?
l'he collida jo!
Té una olor verda
que neix de la terra.

Vols aquests gargots?
els he pintat jo!
Ai, que m'oblidava
no pensava en l'àvia.