Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


dijous, 28 de maig de 2020

dimarts, 26 de maig de 2020

CAPUTXETA


Soc ocell engabiat, 
natura sense alè ni veu
sota aquest vel.

- Mira!  tinc la nit als ulls –la teva empremta-
i una flor a les mans que s’obre a la vida.

- Guaita  la raça humana
que n’és, de LLOP!
                  
                                Maijo Ginovart




Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:


CAPUTXETA

L'àvia m'espera
i jo al mig del bosc
em perdo entre veus 
de llops i d'ocells.

Vols la margarida?
l'he collida jo!
Té una olor verda
que neix de la terra.

Vols aquests gargots?
els he pintat jo!
Ai, que m'oblidava
no pensava en l'àvia.



dimarts, 19 de maig de 2020

GRÀCIES, GEMMA!








 
Avui he tingut una grata sorpresa. Les bones amistats no es col•leccionen, existeixen i persisteixen en la distància. Amb poques ja n'hi ha prou. L'obra pictòrica Poemes de Revolta íntimament lligada a l'espectacle Brossa Enrabiat té un nou format, treballat amb amor i poesia. Gràcies, Gemma, per aquest record enquadernat, per aquest recull, per aquest regal!