Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


divendres, 13 de juny de 2014


No em vull cremar
 i et prenc, cauta,
amb els dos dits 
per l’ansa.
Al teu abeurador
la vida té gust a cafè.

Ets pou profund

on s’hi barregen temps perduts i somnis,

música de pluja
i porxo que m’aixopluga.