Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a les webs

dimecres, 31 d’agost de 2011

VA DE BLOCAIRES




Un home i una dona recorren el món.
Ho fan a bocinets i amb objectius desenfocats.

Al seu àlbum de fotos hi ha flors,
plomes cal•ligràfiques, vidres venecians.

A l'aire s'endevina l'empremta dels seus cossos
en aixecar-se d'un banc o en apartar-se d'un mirall.

Capturen belles imatges de cambres tranquil•les,
aparadors delicats i tendres objectes.

Una dona i un home, amb la càmera al coll
són testimonis del brogit d'un obrador, de la solitud dels carrers.

Un si és o no és allibera la poètica de la vida
que mot a mot rodola al peu de cada fotografia.
I.G


Ara ja se sap: Fanal blau i Barbollarire

dijous, 25 d’agost de 2011

ATURA'T, NIT



Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.

I. G

divendres, 12 d’agost de 2011

NIT





"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G