Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 30 de març de 2010

SILENCIO



¡Silencio, silencio!
Por favor, no hagan ruido
que despuntó de colores,
de garabatos infantiles,
de trazados de pastel,
de lienzo fugaz y fino.
Hablen bajo.
¡No griten, por Dios!
que el día de hoy
amaneció muy niño.

diumenge, 21 de març de 2010





Hoy busco inspiración
por donde sea,
creo que se me escapa cuando
sonrío, guiño un ojo
o me pica la oreja.
Todo es tan frívolo
que nada me inspira nada.

Picor, dolor, vértigo,ansiedad...
pero inspiración, no.
¿Tal vez bajo el mantel?


dijous, 18 de març de 2010







A la nit dels vençuts
li sobren hores
malbaratades, perdudes,
hores de tomba i gira.

El llit es fa petit
i la nit llarga.

Voldries veure el sol
creuant la teva cambra
de paret a paret,
amb una ratlla nítida
que separés la nit del dia.

I en aquell espai on suren somnis,
on tristesa i alegria no tenen nom,
perquè res té nom,
la vida és un fil de sorra
imperceptible i gastat.

I.G.

diumenge, 14 de març de 2010






Esta noche, noche de domingo,

parece que oscureció antes.

La luna de papel que amparaba mis versos

desapareció en las sombras,

también la mano que garabateaba

cayó en el negro abismo.


Toco fondo,

desde allí te escribo.



divendres, 12 de març de 2010




Mis pies se aligeraron,
ya no levantan polvo
cuando andan.

Caminan serenos
y apenas rozan el suelo.

Ninguna huella
jamás los delata.

A mis pies,
les salieron alas.



Seguidors