Segueixo monotemàtica. El Delta ha fiscalitzat el taller i els llenços queden amuntegats un darrere l'altre. Aquest estiu ha estat intens, la meva mirada fluïa entre tant color. M'ha agradat vestir-me de Delta. M'he mimetitzat amb el matollar, el canyar dels aiguamolls i fins i tot amb els lliris i els nenúfars, la floració més impactant del Delta perquè sorgeix del contrast, de la torba, de la terra més fosca i de l'aigua dolça. D'allà, de la foscor, brolla una aigua cristal·lina i fresca que floreix amb colors grocs, blaus, verds, rosats... Els que hem treballat al camp hem begut de les fonts més petites que sorgeixen a les síquies i coneixem el seu gust moll, pesant, que t'omple la boca i la panxa. Allà on brollava aigua, submergíem el càntir i la fruita per mantenir-ho ben fresc. Si no hi havia càntir fèiem cove amb les mans. Filtrada pels fangs, cal aguaitar bé abans de posar-te-la a la boca, t'hi pots trobar samarucs i granotes!L'enyor fa que pinti aquests paisatges de memòria durant anys. Ara que he tornat a les arrels, al recer de les oliveres, de les figueres, dels xops... i porto els paisatges del Delta tan interioritzats, han començat a sorgir espontàniament, com l'aigua de les fonts. Però cal descansar, respirar fons, per a reprendre el camí passat l'estiu. Us desitjo bones vacances.
