
Un dia despertaré
i faré un viatge cap enlloc.
Em fusionaré amb el desig
i serem un.
Renaixeré del no res,
ressorgiré d'on no hi havia llum,
recorreré els teus paisatges,
les persones en les que habites
i sentiré el teu so.
Aviat recobraré l'alè,
em viciaré amb les formes
i et faré un petó.
................................
(la meva germana contestà amb aquest poema)
El teu petó tindrà l'alè de la matinada,
del dia encara novell,
delerós per il·luminar un paisatge,
per acaronar un rostre.
Serà un petó que vindrà de lluny,
de viatges remots,
d'orígens oblidats i de destins incerts,
però serà un frec càlid,
abastarà un desig, un amor.