LO DELTA

Segueixo monotemàtica. El Delta ha fiscalitzat el taller i els llenços queden amuntegats un darrere l'altre. Aquest estiu ha estat intens, la meva mirada fluïa entre tant color. M'ha agradat vestir-me de Delta. M'he mimetitzat amb el matollar, el canyar dels aiguamolls i fins i tot amb els lliris i els nenúfars, la floració més impactant del Delta perquè sorgeix del contrast, de la torba, de la terra més fosca i de l'aigua dolça. D'allà, de la foscor, brolla una aigua cristal·lina i fresca que floreix amb colors grocs, blaus, verds, rosats... Els que hem treballat al camp hem begut de les fonts més petites que sorgeixen a les síquies i coneixem el seu gust moll, pesant, que t'omple la boca i la panxa. Allà on brollava aigua, submergíem el càntir i la fruita per mantenir-ho ben fresc. Si no hi havia càntir fèiem cove amb les mans. Filtrada pels fangs, cal aguaitar bé abans de posar-te-la a la boca, t'hi pots trobar samarucs i granotes!

L'enyor fa que pinti aquests paisatges de memòria durant anys. Ara que he tornat a les arrels, al recer de les oliveres, de les figueres, dels xops... i porto els paisatges del Delta tan interioritzats, han començat a sorgir espontàniament, com l'aigua de les fonts. Però cal descansar, respirar fons, per a reprendre el camí passat l'estiu. Us desitjo bones vacances.

LO DELTA ÉS...

He trobat el meu filó. El Delta de l'Ebre m'inspira constantment. Una idea em porta a una altra i així sense parar. Ara mateix estic treballant al taller induïda per una força magnètica. És la inspiració i l'aspiració màxima, aquesta? Potser és el fet de sentir que finalment he arribat a casa, que aquest és el meu lloc, el paisatge del qual en formo part, com una branca d'aquell canyar tan ben arrelat als aiguamolls del delta, refugi d'ocells aquàtics.

"Lo Delta és Casa"

 

INSPIRACIÓ AL VIANA

En la hornacina reposa

el tiesto más palaciego,

la alegría del patio;

mientras mis sueños navegan

en un barquito andaluz.

           Imma Ginovart

Va passar en una de les nostres visites al "Palacio de Viana" Córdoba.

El palau té molt per veure, i si vas amb els sentits com antenes no se t'escapa res. A mi m'emocionen els petits detalls, en aquest cas la lleixa abovedada envoltada per un finíssim enmossaïcat, on hi lluïa un gerani florit, y a sota, la pica de pedra tan ben polida. 

Després va sorgir la idea que us presento i Imma li va posar poesia, amb les paraules justes i tot el sentiment.

Tècnica mixta: collage, guaix, llapis i animació digital.

LO DELTA ÉS CASA @iaumarca

 

L’obra pictòrica de Maijo Ginovart, al llarg dels anys, ha anat adquirint l’adaptabilitat necessària per moure’s en diferents àmbits, des de l’obra sobre tela, més fluida, espontània, colorista i gestual al realisme de l’obra gràfica continguda, acurada, de caràcter més conceptual, per a posteriorment arribar a la il·lustració. 

L’apassionament per la taca i la matèria fan que s’iniciï en el tractament gairebé escultòric de la tècnica mixta que vibra en les seves obres, anant més enllà fins a convertir-les en obres animades.

Actualment es deixa portar per les línies i els colors més primaris per arribar al disseny. Sent com la simplificació impera en la seva edat més adulta i dona pas a una sèrie de dibuixos minimalistes, treballats digitalment, essència pura del paisatge del qual en forma part. Res no sorgeix del no-res. Tot es remou, i reprèn la pintura analògica de grans dimensions amb la recerca de l’essència i la simplicitat.

Amb la marca “i au!” es donaran a conèixer de mica en mica aquests dissenys estampats a la roba perquè tothom en pugui gaudir. Agraeixo a Núria d’El taller del Corraló la seva implicació professional i entusiasta. 

Estaran a la venda a la seva botiga/taller de La Ràpita i també des de l’Instagram de la marca “i au!” iau! Marca samarretes

El Taller del Corraló

Carrer Sant Francesc, 4

La Ràpita

TEMPUS FUGIT

Rellotge mitològic del s. XVIII del "Palacio de Viana (Córdoba)". Peça destacada de la col·lecció particular del palau, fotografiat en una de les meves visites, imatge que em va inspirar una petita aquarel·la per a posteriorment treballar-lo amb tècnica mixta i digitalitzar-lo per a la seva animació.

Aquest projecte de "Tempus fugit", l'he portat sempre al cap, des de que vaig començar a publicar en plataformes socials, on es medeix la teva vàlua artística pel nombre de seguidors que tens. Els algoritmes fan pudor de diners. Tampoc hem d'oblidar que les xarxes socials són un reflex de la vida real. Queda clar que jo soc una mena d'anacoreta :-)