Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

diumenge, 24 de novembre de 2019

PRESENTACIÓ A GUAIX

S'acaba una etapa i esperem que en comenci una altra. El blog no ha deixat de ser mai un espai de retrobament propi. Sembla que aquí, s'acaben de coure i concloure els millors moments. Us trasllado les imatges i les paraules que donen punt i final a BROSSA, POEMES DE REVOLTA.
Gràcies pel vostre acompanyament.

-->
EN COMMEMORACIÓ AL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE BROSSA

En Lluís-Anton Baulenas em va demanar col·laboració, En concret, 5 il·lustracions  per a fons d’escenari i cartell publicitari de BROSSA ENRABIAT, obra teatral inspirada en els Poemes de Revolta de Joan Brossa.

La desconstrucció dels poemes de Brossa que presenta Baulenas, fa que el pensament de Brossa ens arribi amb més virulència, més agressiu. S’intensifica també la ironia. Jocs de paraules, sonoritat, musicalitat... La dramatització que es fa de l’obra sorprèn pel seu equilibri entre la crueltat de l’humanament insuportable i la comicitat.
BROSSA ENRABIAT és com reviure un malson, també és  “el món a l’inrevés”, premissa que es podria utilitzar com a títol del quadre que us presento.

Amb la lectura m’havia quedat clar que havia d’amprar una tècnica de pes, tan densa com el contingut de BROSSA ENRABIAT. Em va semblar positiu utilitzar una tela gran i anar-ho plasmant, això em permetria tenir-ho tot a la vista i contagiar-me, inspirar-me contínuament, retro alimentar-me.  Donar pinzellades aquí i allà...  Abans de començar a pintar vaig preparar la tela amb diferents matèries. Els volums em portarien a establir un diàleg amb el suport. I així escoltant  les textures, les primeres idees agafaven formes diferents, amb execucions inesperades, i amb la llibertat de prendre qualsevol drecera en qualsevol moment. Vaig anar alternant moments creatius de molta intensitat i moments més tranquils on recuperava l’energia i treballava el detall. Tot va anar lligant, encaixant, harmonitzant, tant amb els colors, com les figures i tots els elements que composen el quadre. Aquesta obra és la base per a un treball digital que acabaria donant forma a les il·lustracions encomanades. Diferents talls de l'obra acompanyen a l’actriu Mònica van Campen en la seva actuació. L’obra pictòrica per a mi no tenia cap interès unitari, tot i que sí que és veritat que s’hi conta una història paral·lela a l’obra teatral. És en Baulenas qui m’encoratja a presentar el quadre com a tal.

A primer pla,  situades al mig de la tela, a la part inferior, apareixen tres rates gegants. Només aquest animal pot sobreviure en un ambient tan hostil. Es mouen sobre l’aigua fosca, bruta del clavegueram. Al seu davant apareixen quatres soques d’arbres que simbolitzen les ciutats desarrelades, que cremen i esclaten. Hi ha un patiment irreversible de la humanitat, sobretot dels més petits, els més desfavorits, és una humanitat vençuda.  Els peixos fugint  del mar s’han tornat alats -exalten la noblesa de la vida-, han aconseguit sortir de l’aigua bruta i s’han habituat a un nou mig de vida, però la malícia (xarxes = enganys) els segueixen empresonant. Les creus (religions) els fan d’estaca i els travessen. A totes dues parts del quadre apareix un exercit de fusells i flames.
I quatre papallones d’ales reials, mòmies d’una oligarquia caduca, prenen posicionament entre la terra i l’aire, (són passat, present i futur, -el futur apareix vestit de larva, el passat vesteix mortalla) com jutges intemporals. L’església llueix amb les seves ales fluorescents, sirena amb tors de santa i cua de peix, ocell de mal averany. Al fons, un vaixell naufragant.
                                                                                                                       
MAIJO GINOVART




3 comentaris:

  1. Una doble visió de la mateixa obra i que l'enriqueixen encara més, amb aquestes paraules que comparteixes.
    Felicitats pel teu treball !

    ResponElimina
  2. Indubtablement l'art es fa amb les mans, el cor i el cervell.

    ResponElimina
  3. Noia, ets tota una artista, en cada moment fas servir la tècnica més adient , perquè tot plegat llueixi d' allò més i quedem tots bocabadats...
    Petonets, Maijo.

    ResponElimina

Seguidors