Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

dimecres, 23 de gener de 2019

"LA FAMILIA BUENA LECHE Y OLÉ"



"Martina Moldoveanu Hoffman 
Vuitanta-cinc quilos de pes.
Metro seixanta-vuit.
Cinquanta-sis anys.
Vídua.
Una filla adolescent.
Un treball inestable,
cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.
Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,
ja difunts,
fumadors de marihuana i vida bohèmia.

Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del mar.
Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li sobreeixia pels ulls!  De mides generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.

Tenia el cor molt, molt gran, que bategava sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena amb el seu tom-tom. Quan la tenies més  a prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."

Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"

Seguidors