Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 20 de novembre de 2017

NOMÉS 2


Retalls d’ànima
en cada mot
escoltat, parlat,
i en cada silenci
ancorat al telèfon.

Retalls de roba blava
per vestir un diàleg
d’ulls clucs.
                                                                                 Imma Ginovart

2 comentaris:

  1. Bocins d'ànima que podem trobar als mots i als silencis; molt bonic! El color blau...Diuen que al qui res li escau, poseu-li blau! Un color que sempre fa bonic...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  2. Queda molt redó amb el teu comentari! Gràcies per la teva atenció.
    Petons.

    ResponElimina

Seguidors