Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 9 de novembre de 2012

Hom es deixa portar per la vida com si es deixés anar riu avall.
Respira sang en cada bategar,
mentre sent l’abandó i
l’ofec.
 
En el seu devenir
dubta si és possible sentir més dolor
- s’ho pregunta a les fosques,
en silenci -.
I se n’adona que a ulls cecs la ignorància pesa el mateix.
 
Hom calla i escolta
el silenci del gest romput
per l’oneig,
per la brisa de la serenor.
I entén
que no destil·la només dolor
el llarg coll de la matriu estèril. Mentre,
                                      prem un pinzell entre els seus dits
d’on regalimen rialles i flaires acolorides.
 

Seguidors