Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dissabte, 28 d’abril de 2012

Porto l’oneig
ancorat al pit, i
el blau del mar
estampat als ulls.
Me’n bec de tot
i tot és poc
llevat de la mar.
Aquí m’hi veig
reflectida al cel.

dimarts, 10 d’abril de 2012

ESTIC COM UNA CEBA


Estic com una ceba. M’ho havien dit alguna vegada, no ben bé així, està clar, em deien: “sembles una ceba” i és que quan fa fred m’agrada posar-me capes i capes de roba. La ceba és una planta molt agraïda encara que ens faci plorar massa sovint quan la manipulem a la cuina i és que en tallar el bulb, desprèn un oli volàtil sulfurat que ens irrita la conjuntiva i produeix llagrimeig. La ceba té molt bona fama com a planta medicinal, et pot curar la tos! Avui dic “estic com una ceba”. Ep! com una ceba grillada! No és tan dolent estar grillada, el grill és el naixement d’una nova planta. En el meu cas té molt a veure amb la primavera. Us auguro un bon grill!
La cebeta voladora del dibuix deixa tot el mal temps enrere.

Seguidors