Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a les webs

dissabte, 10 de març de 2012

PENSAMENTS



El veí del costat escup mots sorollosos que fan trontollar el meu silenci, he d’esforçar-me perquè no em xucli la calma. Se’m fa una bola a l’estómac que a poc a poc faig fora fins a traure-la per la boca.
Al meu veí li dedico tot un món de paraules. Com m’agradaria tirar-li a la teulada de casa!