Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a les webs

dimarts, 14 de setembre de 2010

PLATÓNICO





Este amor
sabe a raro
huele diferente
tiene textura y color
de naranja,
y sólo habla
a través de sus versos.
Este amor
redondo,
orondo,
inmenso,
platónico...

dimecres, 8 de setembre de 2010

NAFRES QUE AMOLLEN FLORS






Hi ha paraules que se t’arrapen
i no te’n pots desfer mai més.
Hi ha mots
que es converteixen en llances
i obrin escletxa
per on la tendresa s’esmuny.
I sembla que has perdut un tros de vida.


dilluns, 6 de setembre de 2010




No es un lunes cualquiera,
éste echó raíces en el vacío.
Hoy,
el aire huele a sueños
quemados por el sol.
Hoy,
lunes de silencio,
las lágrimas aparecieron como las arrugas,
al otro extremo del ojo.


dimecres, 1 de setembre de 2010

Aquest és el nostre món, una mica cansat de nosaltres



Un amic meu, en Julio Burdiel, em va enviar un poema i jo no me n'hi vaig poder estar i en vaig fer un dibuix després de llegir-lo.

El poema, titulat "Reflexiones", parla de la pluja, del plor, de la terra, dels polítics, de fantasmes, del ridícul, de desastres... d'un planeta que gira i gira amb nosaltres, amb un TOT tatuat al seu ventre.