Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


diumenge, 29 d’agost de 2010

APUNTS DE PLATJA




dissabte, 28 d’agost de 2010



Pensaments blaus i daurats,

imatges d'estiu.




dimarts, 24 d’agost de 2010




Desconfiada,
toda observación,
entré en tus ojos.
Desde entonces
no me encuentro.
Los túneles
no siempre tienen salida.

dimarts, 3 d’agost de 2010





De nuevo la noche se abría paso entre las nubes. La cara de la luna volvía a sonreírle. Recostado en esa obscuridad sin fondo, Anxo se preguntaba hasta cuándo la luna lo acunaría en su lecho de mar.

Veintitrés noches suspendido en el horizonte, flotando en un tiempo-espacio tal vez inexistente.