Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

dijous, 16 de maig de 2019

TEMPS INDECENTS

Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

dissabte, 4 de maig de 2019

FOSCA LLUM


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

dimecres, 24 d’abril de 2019

ELS SANTS DE BROSSA



Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

diumenge, 21 d’abril de 2019

BLOG BROUIFASOL

Us parlo amb claredat de Mamà Brou al blog Brouifasol. Entreu-hi. AQUÍ

dimecres, 17 d’abril de 2019

PRESONER


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

BROSSA ENRABIAT

diumenge, 14 d’abril de 2019

RATA


Il·lustrant
"Brossa,
poemes de revolta"

BROSSA ENRABIAT

dimecres, 10 d’abril de 2019

CAMINS DE PEDRA


TERESA DUCH, autora del blog Salsa Ficció,  presenta aquest nou recull de relats el proper divendres 12 d'abril al Museu d'Art Modern de Tarragona. Si apareix en aquest blog és perquè he confeccionat la portada. Esperem totes dues que us agradi.

dilluns, 4 de març de 2019

dimecres, 23 de gener de 2019

"LA FAMILIA BUENA LECHE Y OLÉ"



"Martina Moldoveanu Hoffman 
Vuitanta-cinc quilos de pes.
Metro seixanta-vuit.
Cinquanta-sis anys.
Vídua.
Una filla adolescent.
Un treball inestable,
cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.
Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,
ja difunts,
fumadors de marihuana i vida bohèmia.

Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del mar.
Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li sobreeixia pels ulls!  De mides generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.

Tenia el cor molt, molt gran, que bategava sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena amb el seu tom-tom. Quan la tenies més  a prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."

Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Seguidors