Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 11 d’abril de 2017

dimecres, 22 de març de 2017

PRIMAVERA


A la cistelleta,
mel i mató 
nous i figues seques 
 pastis de poma, i
moltes quimeres!

Faré Caputxetes
de color esperança,
de color vermell...
només primaveres i
llops sense orelles,
ni cua, ni dents.


diumenge, 19 de març de 2017

diumenge, 26 de febrer de 2017

JOAN DE CAL SASTRE


Un últim revolt i l'estiu ja és aquí! Mentre escolto "Joan de Cal Sastre" les nits d'estiu deixen de tenir secrets.







dilluns, 13 de febrer de 2017

HOME TRIST





Com ja us havia avançat, el nou CD de Fito Luri porta les empremtes d’aquesta casa. Portada, contraportada i il·lustracions interiors vesteixen les lletres de les cançons.

Ahir a la tarda es va presentar en concert, al Teatre Bartrina de Reus, Planetes Càlids.

Les meves il·lustracions, exposades al vestíbul del teatre, van acompanyar a Fito Luri en l’estrena del seu nou disc.

La tarda va passar en un sospir. Vaig tenir el gust de veure’l cantar a sobre un núvol, però no pas sol, com l’home trist de la cançó d’aquest post. En Fito estava content i ben acompanyat pel seu grup de músics i col·laboradors. Entre tots ens van fer sentir l’escalfor dels Planetes Càlids. Gràcies!





dimarts, 24 de gener de 2017

PER UN FORAT


“Us semblo enigmàtic? Doncs, sóc tot un amor! Visc a Brouifasol.
Des del meu univers us faig arribar aquest gest de complicitat -per aquest forat només em cap el nas-”

dijous, 29 de desembre de 2016

CONTINUÏTAT


Benvolguts/Benvolgudes,

Fa molt temps que no publico cap post, fins i tot vaig tancar el blog pensant que també tancava una etapa de la meva vida... Quan la vida és continuïtat!

Un dels propòsits més ferms per aquest any nou és seguir fent grans els petits projectes fins a convertir-los en veritables obres d’art, i crec que aquest espai serà la plataforma perfecta per a fer-vos-els arribar. La màgia existeix, només hem de creure-hi. Afegiria que l’esforç hi ajuda.



Aquest any acaba amb sentiments contradictoris: Pèrdues personals irreemplaçables que em fereixen el centre, minant-lo,  alhora enforteixen la meva existència. D'això se'n diu maduresa? És resiliència? Vosaltres també sentiu com la vida, amb el seu estira-i-arronsa,  ens dóna pas, i potencia la nostra autenticitat?


Avui vesteixo de festa el blog amb la portada del nou CD de Fito Luri, un dels projectes que m’han mantingut segrestada aquests darrers mesos, i que podreu trobar arreu del nostre país a partir del 3 de febrer. 


A poc a poc us els aniré presentant tots, a mesura que vegin la llum.

Aquí us deixo dos enllaços on trobareu tota la informació:

diumenge, 22 de maig de 2016




A les golfes de la casa
hi ha una ànima engabiada,
que amb pinzells acolorits
pinta l'esfera salada.

La pintora vigila el mar,
l'observa en cada tonalitat.
Divisa llenços blancs i
lluminosos punts daurats.

Siguin olis o aquarel·les
amb semblança de postals,
siguin banyistes que xerren
o tranquils caminants.

A la tela es confon el traç
d'un aleteig d'infants,
i la remor de les barques
és màgia, pura gràcia 
d'unes mans pintant.

                           Imma Ginovart

dimecres, 27 d’abril de 2016

"El Ballet de Puigdemont"


Plié
Relevé
Em constrenyen  els bolquers
però el ball no es rellenteix.

Al següent enllaç podeu veure la figura sencera: http://www.lemuria.cat/revista/
Revista Lemúria

dimecres, 13 d’abril de 2016

Seguidors