Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 6 abril de 2015

TAURÓ DE BALNEARI


Preparat per a la immersió.
Tauró orienta el periscopi
i neda entre cossos rodons,
lluents, lliscadissos.
S’ensuma la carnada.
Amb un gran delit,
potser avui,
tocarà una cuixa
o fregarà un pit.

                           Imma

dilluns, 30 març de 2015

BOMBA!



Somio el borbolleig,
la seva olor tremolosa.
I mentre volo, somio.

Les meves amigues
fugen del xarbot.
La Lola, garratibada;
guaita la Tere,
la dels rínxols negres;
la Carme no se n’escapa,
i a la Pepi una rampa
li paralitza la cama.

Xap!
                     Imma

dimarts, 24 març de 2015

AL BALNEARI



Vestida amb un barnús
llarg i malbaratat
la meva magra carn
s’ha esquifit cotó avall.
He recuperat els peus, ben just!

                                      Imma


diumenge, 15 març de 2015

ESPREMUDA



Mira-te-la, quina carona!
Espremuda, aniquilada,
feta fora de la bancada.

Jo hi era abans,
però la infinitud
m’ha ignorat,
i amb un cop de bossa
gens subtil,
m’ha expulsat del niu.


La mateixa vida és la meva inspiració, i les il·lustracions que us presentaré a partir d'aquest post han inspirat a Imma, que les acompanyarà amb els seus versos.  Si a vosaltres també us toquen de ple, no deixeu de fer-me’n present, dels vostres escrits. Els publicaré al blog encantada.


divendres, 6 març de 2015

BOCINS DE LLUNA


Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...

Esbadellada 
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.

.........

Ales blaves
Rastres de claror en la nit.
Segueixo camins.
Hi ha empremptes 
en cada sorpresa.


                         Carme Rosanas

................



Sempre fugien, 
alats, els bells camins i l'aire. 
En cada empremta
una flor seguíem.


                             Jordi Dorca

divendres, 23 gener de 2015

GAT PETÓ


 

 

Si tu vols,
si em deixes...
et dibuixaré petons
per tot el cos.

Seguidors