Amb el pinzell a la mà
creuo l’estància i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

dimecres 8 de maig de 2013

PROTAGONISTA

Ara música...
Ara silenci...
Només sóc llavor de somni
que mai no germina.

dimecres 17 d’abril de 2013

SOBREVOLANT



Em porta la memòria
sobrevolant un cel.

Em porta el record
com a cua de cometa,

i com ocell
lligada al vent, volo.


dimarts 2 d’abril de 2013

 
Les paraules són com peixos,
neden sempre davant de nosaltres.

dijous 14 de març de 2013

LA MODISTA



A la saleta petita
cus i cus la modista.

A l’hivern treballa amb llanes,
amb franel•les i velluts
i a l’estiu, ben enganxada
a la brisa del balcó,
combina teixits de cotó.

Quan és de nit a casa
una ràdio amb veu baixa
acompanya les puntades
que obren camí entre sedes i sarges.

D’aquella tela estampada
en va surtir un vestit
i de l’altra de mig temps,
un abric llarg i vermell,
que una clienta va lluir
en una festa de casament.

A la saleta petita
cus i cus la modista.

Imma Ginovart


dilluns 25 de febrer de 2013

RETROALIMENTADA

Anhelava l'aroma blau
d'antuvi,
els colors més purs de la infantesa.

En silenci
reprenia camins de pedra picada, però
les pinzellades eren noves.

dilluns 11 de febrer de 2013


Un ball d'orenetes
dibuixa al cel dolces espirals.
A la pista blava
s'hi entrellacen sendes de temps passats
i per venir.

Tanco el ulls
amb un gest suau,
com qui clou el dia.
Tinc sort,
ja no hi ha ventades fortes.

La desmemòria amoreseix la tarda.

....................................................


Les espirals que les orenetes
dibuixen al cel són velles.

No les refacis en el somni,
ni amb llapis dur les esbossis
com el tro i el llampec en el retret.

El vol, el traç, l'alosa,
tot es perdrà en la tempesta,
així que esbrinis què té l'oreneta
que tant desfici en el vol et dóna.

                                     Cantireta


dimecres 30 de gener de 2013

Envoltada de llum que m’engarjola
durant les nits
sóc
ocell de lluna.
 

dimecres 12 de desembre de 2012

TRENCANT LA FOSCOR

Als teus ulls hi veig la flor de la gebrada
que com escuma llunyana
resposa al bell mig de l'ànima.

A poc a poc, l'esguard 
                                          esdevé llum.


Bones festes i bon any 2013.

dilluns 3 de desembre de 2012

Hi sóc sense ser

No hi ha ombres
al mig del no-res.

Toquen a morts
mentre fa un sol esplèndid.

dissabte 24 de novembre de 2012

Passant l'estona

Aquí jeu.
No em vol mirar
i gira el cap.
És un animal cansat
i una mica enyorat.
 

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...
“Dos camins diferenciats marquen la seva trajectòria, dos camins que tendeixen a unir-se i que probablement confluiran en un únic punt: La seva obra pictòrica sobre tela, més fluida, espontània, colorista i gestual; i la seva obra gràfica sobre paper, rigorosa, continguda, acurada, de caràcter més conceptual.

Si interessant és el primer per la seva permanent recerca de la tècnica clàssica, més interessant és aquesta sèrie de dibuixos minuciosos, detallistes fins a la darrera expressió, però que pel seu tractament i el seu context se’ns representen com a objectes situats fora de tota realitat. Elements vegetals immersos en una altra dimensió, en un espai inexistent, prenen una realitat que els fa situar fora de tota concepció de natura morta. És el concepte de natura, de realitat, allò que ens queda manifest; i no tan sols les flors, les fulles o les hortalisses, purs elements físics que transcendeixen la seva naturalesa”.

Xavier Lacort (febrer 1996)