 |
Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?
(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)
|
dimarts, 4 de juny del 2013
RIALLES A L'AIRE
dimecres, 17 d’abril del 2013
SOBREVOLANT
 |
Em porta la memòria sobrevolant un cel. Em porta el record com a cua de cometa, i com ocell lligada al vent, volo. |
dijous, 14 de març del 2013
LA MODISTA
 |
A la saleta petita cus i cus la modista. A l’hivern treballa amb llanes, amb franel•les i velluts i a l’estiu, ben enganxada a la brisa del balcó, combina teixits de cotó. Quan és de nit a casa una ràdio amb veu baixa acompanya les puntades que obren camí entre sedes i sarges. D’aquella tela estampada en va surtir un vestit i de l’altra de mig temps, un abric llarg i vermell, que una clienta va lluir en una festa de casament. A la saleta petita cus i cus la modista.
Imma Ginovart
|
dilluns, 25 de febrer del 2013
RETROALIMENTADA
 |
| Anhelava l'aroma blau d'antuvi, els colors més purs de la infantesa. En silenci reprenia camins de pedra picada, però les pinzellades eren noves. |
dilluns, 11 de febrer del 2013
 |
| Un ball d'orenetes dibuixa al cel dolces espirals. A la pista blava s'hi entrellacen sendes de temps passats i per venir. Tanco el ulls amb un gest suau, com qui clou el dia. Tinc sort, ja no hi ha ventades fortes. La desmemòria amoreseix la tarda. .................................................... Les espirals que les orenetes dibuixen al cel són velles. No les refacis en el somni, ni amb llapis dur les esbossis com el tro i el llampec en el retret. El vol, el traç, l'alosa, tot es perdrà en la tempesta, així que esbrinis què té l'oreneta que tant desfici en el vol et dóna. Cantireta |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)