VIGILA

CAPUTXETA

Soc ocell engabiat, 

natura sense alè ni veu

sota aquest vel.

- Mira!  tinc la nit als ulls –la teva empremta-

i una flor a les mans que s’obre a la vida.

- Guaita  la raça humana

que n’és, de LLOP!

                  

                                Maijo Ginovart

Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:

CAPUTXETA

L'àvia m'espera

i jo al mig del bosc

em perdo entre veus 

de llops i d'ocells.

Vols la margarida?

l'he collida jo!

Té una olor verda

que neix de la terra.

Vols aquests gargots?

els he pintat jo!

Ai, que m'oblidava

no pensava en l'àvia.

GRÀCIES, GEMMA!

 
Avui he tingut una grata sorpresa. Les bones amistats no es col•leccionen, existeixen i persisteixen en la distància. Amb poques ja n'hi ha prou. L'obra pictòrica Poemes de Revolta íntimament lligada a l'espectacle Brossa Enrabiat té un nou format, treballat amb amor i poesia. Gràcies, Gemma, per aquest record enquadernat, per aquest recull, per aquest regal!

METAMORFOSI

Soc un cabdell d’enfilalls tibants

-s’esquinça la carn-

Viatjo en espiral.

És un viatge d’eixida

on no s’escolta cap plany.

Nua de pell,

em perdo per trajectes intransitats.

Vola, el trist ocell! S’allunya cel enllà

cercant el blau, més blau
del mar.

-temps de confinament-

CONFINAMENT

S´han humanitzat les cases.

Ara respiren,

germinen flors.

Vesteixen emmidonades,

empolainades com mai.

Parlen, riuen, canten lloances,

musiquen tonades de festa major.

Apa, alcem-nos!

Piquem de mans!

Sortim al balcó!

Són dies de germanor.