Ja no parlo de policia, de lleis obsoletes, de mals jutges, de governants i polítics corruptes, de manis, de pandèmia, de canvi climàtic, de deshumanització, de fam, de misèria, d'incultura, d'aquest món caòtic que ens envolta. O potser sí...
És la desesperança el que m'aclapara,
És la desesperança el que m'aclapara,
com una taca de tinta negra que s'escampa i ho embruta tot.
