GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
NITS DE PANDÈMIA
 |
Abraço cada nit,
la sobrevolo entre onades de somnis.
El cos queda reclòs al llit
immòbil,
aliè als sentits.
|
