Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
dilluns, 29 de juny del 2020
dilluns, 22 de juny del 2020
NITS DE PANDÈMIA
Abraço cada nit,
la sobrevolo entre onades de somnis.
El cos queda reclòs al llit
immòbil,
aliè als sentits.
|
divendres, 5 de juny del 2020
dijous, 28 de maig del 2020
dimarts, 26 de maig del 2020
CAPUTXETA
Soc ocell engabiat,
natura sense alè ni veu
sota aquest vel.
- Mira! tinc la nit als ulls –la teva empremta-
i una flor a les mans que s’obre a la vida.
- Guaita la raça humana
que n’és, de LLOP!
Maijo Ginovart
Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:
CAPUTXETA
L'àvia m'espera
i jo al mig del bosc
em perdo entre veus
de llops i d'ocells.
Vols la margarida?
l'he collida jo!
Té una olor verda
que neix de la terra.
Vols aquests gargots?
els he pintat jo!
Ai, que m'oblidava
no pensava en l'àvia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)