divendres, 5 de juny del 2020
dijous, 28 de maig del 2020
dimarts, 26 de maig del 2020
CAPUTXETA
 |
Soc ocell engabiat,
natura sense alè ni veu
sota aquest vel.
- Mira! tinc la nit als ulls –la teva empremta-
i una flor a les mans que s’obre a la vida.
- Guaita la raça humana
que n’és, de LLOP!
Maijo Ginovart
Imma, ma germana, té una mirada més dolça, i mirant i mirant la caputxeta va escriure aquests versos, pensant en moltes àvies:
CAPUTXETA
L'àvia m'espera
i jo al mig del bosc
em perdo entre veus
de llops i d'ocells.
Vols la margarida?
l'he collida jo!
Té una olor verda
que neix de la terra.
Vols aquests gargots?
els he pintat jo!
Ai, que m'oblidava
no pensava en l'àvia.
dimarts, 19 de maig del 2020
GRÀCIES, GEMMA!
Avui he tingut una grata sorpresa. Les bones amistats no es col•leccionen, existeixen i persisteixen en la distància. Amb poques ja n'hi ha prou. L'obra pictòrica Poemes de Revolta íntimament lligada a l'espectacle Brossa Enrabiat té un nou format, treballat amb amor i poesia. Gràcies, Gemma, per aquest record enquadernat, per aquest recull, per aquest regal!
dimarts, 28 d’abril del 2020
METAMORFOSI
 |
Soc un cabdell d’enfilalls tibants
-s’esquinça la carn-
Viatjo en espiral.
És un viatge d’eixida
on no s’escolta cap plany.
Nua de pell,
em perdo per trajectes intransitats.
Vola, el trist ocell! S’allunya cel
enllà
cercant el blau, més blau
del mar.
-temps de confinament-
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)