El senyor Quim i la senyora Esperança

Surten a passeig abans de sopar.
El marit és prim, tot un figurí.
La muller és alta, una donassa.
Semblen sortits de la capsa,
amb somriure de mudar.

I. G.

Resiliència

Amb llicència d’armes
i bona punteria
li costa, a la tristesa,
desprendre’s del pit.

No sóc modista
però vesteixo les hores
amb ocells de colors
i vols de paraules.

Ara
que porto la son enganxada a les parpelles,
em costa poc
dibuixar-te amb un traç ràpid...
Encara sóc fidel
al record d’imaginar-te.

Recordar...
és fer bategar un cor.