LA DIFERÈNCIA ESTÀ EN NOSALTRES

Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!



Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.



Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.



Hi ha a qui li agrada submergir-se.



Hi ha qui es queda a la superfície...





... i juga a surar i no mullar-se gaire.

Bologna Children's Book Fair

Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).

Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.

Cel vermell

He somiat un cel vermell.
Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.

En veure’t, l’esperança canvià de color.

Ens esquitxa el temps
amb cargols daurats,
espirals d’un vent huracanat.

----------------------------------

Huracanat és el record,
sort de la calma
i parsimònia de
cada cargol, i quan
els records surten
de la closca canten
banya enfora
i tot és vida i color...

Onatge

------------------------------------------------


Es cargola el temps
espiral d'instants
sempre tant efímer
sempre eternitat.

Carme

----------------------------------

Es lleven els colors,
belles són les flors,
iniciem la primavera!

Gemma