Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
divendres, 12 de març del 2010
Mis pies se aligeraron, ya no levantan polvo cuando andan.
Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.
Us desitgem unes bones festes.
Ni la pluja ni el vent,
ni la neu ni la rosada
arriben al cor de l'arbre,
que recollit en silenci
prepara fulles noves,
i branques esponeroses,
i flors esplèndides,
i tot comença de nou...
I. G.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Sobre un banc del parc, uns lliris blancs reposen llurs pètals. Algú els tallà, algú els posà a l’abric del banc. Sobre el banc, el fred hivern floreix amb lliris blancs.