Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Fa molt temps que no publico cap post, fins i tot vaig tancar el blog pensant que també tancava una etapa de la meva vida... Quan la vida és continuïtat! Un dels propòsits més ferms per aquest any nou és seguir fent grans els petits projectes fins a convertir-los en veritables obres d’art, i crec que aquest espai serà la plataforma perfecta per a fer-vos-els arribar. La màgia existeix, només hem de creure-hi. Afegiria que l’esforç hi ajuda.
Aquest any acaba amb sentiments contradictoris: Pèrdues personals irreemplaçables que em fereixen el centre, minant-lo, alhora enforteixen la meva existència. D'això se'n diu maduresa? És resiliència? Vosaltres també sentiu com la vida, amb el seu estira-i-arronsa, ens dóna pas, i potencia la nostra autenticitat? Avui vesteixo de festa el blog amb la portada del nou CD de Fito Luri, un dels projectes que m’han mantingut segrestada aquests darrers mesos, i que podreu trobar arreu del nostre país a partir del 3 de febrer.
A poc a poc us els aniré presentant tots, a mesura que vegin la llum.
Aquí us deixo dos enllaços on trobareu tota la informació: