Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dissabte, 21 de novembre del 2009

Aquest punt de lectura es va fer per a l'Escola de Capacitació Agrària d'Amposta. Aquesta vegada, Imma va escriure primer el poema que em va servir a mi per a inspirar-me. Sortí a la llum una diada de Sant Jordi, i fa referència a la biblioteca d'aquesta Escola.






A la porta hi veuràs

les jardineres blanques,

geranis a l'estiu,

ciclàmens a l'hivern.



Per trobar el tresor

has de sentir la calma,

la màgia d'aquest lloc.



Als prestatges, dormides,

les paraules somien.

Només caldrà que tu

les mires amb bons ulls.



I. G.

divendres, 20 de novembre del 2009

FELICITACIÓ NADALENCA 2009

L’aire gebrat de l’ hivern
cau com un mantell
silenciós, persistent,
mentre la veu fosca de la nit
recorre sola els carrers
eternament humits.

Deixarem el fred a fora
i a la nostra llar de foc
ballaran càlides flames
que rebran el 2009.

Del fumeral vessaran
espurnes i cargols daurats
per esbandir el gel
i acolorir tot l’any.

I. G.

FELICITACIÓ NADALENCA 2008



dijous, 19 de novembre del 2009

El mateix any, el 2007, vaig treballar aquesta la felicitació nadalenca per a una marca d’oli, de la qual també n'havia fet la seva etiqueta. Vaig voler que fossin les mateixes oliveres qui donessin la cara, engalanades de festa amb pentinats de poda. La meva germana m'agafà el fil, com sempre.


Hem viscut al resguard
de la serra del Montsià.
Ens han emparat gent de mans
obertes i amatents
que amb llur feina de pagès
han fet de l’oli un present.

Que il·lumini el raig daurat
de fina oliva arbequina
la taula d’aquests Nadals!



I. G.

Passeig d’hivern

Estic preparant la felicitació amb la que us vull sorprendre aquest Nadal, això m’ha portat a rememorar els versos i dibuixos d’altres anys. Us en faré una petita desfilada perquè anem fem boca tots plegats.



Sense branquillons,
només la fusta intemporal,
la que un altre hivern
roman al passeig, així tal
una antiga ombra,
amiga de cada Nadal.

L’última borrasca
passà en divendres i el bassal
emmiralla núvols
amarats de fredor hivernal.

Vols que passegem,
t’agrada el camí, et val?


I. G.