GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
NO PAREN DE PASSAR COTXES
 |
No paren de passar cotxes.
Res no els atura,
ni la calor assassina.
|
Ara que aviat, seran tots elèctrics i amb els preus de la electricitat, segur que en veurem moooolts menys !! ;D
ResponEliminaM'agraden les teves il·lustracions animades....animen molt ! ;) Salut !!.
Ai, Artur! Veurem que passa... Ara per ara, el preu del carburant sembla que no afecti massa a la mobilitat. La contaminació avança al mateix ritme que aquests cotxes insensats del post.
EliminaSi les meves il·lustracions animades animen, ja no puc desitjar res més. Una abraçada, company!
Aquí no passen ni cotxes ni persones, gairebé semblen els dies del confinament, per la calor deuen tenir un bon aire condicionat...
ResponEliminaPetonets guapa i bon estiu.
M. Roser! Deus viure a un lloc privilegiat. Bon estiu, guapa!
EliminaAquests corxes es posen per tot! Quina preciositat de cases!
ResponEliminaSón tot terreny, com natros! Les cases estan deformades però mantenen la seva essència senyorial, també com natros.
EliminaLa vida continua exactament igual, com sostenia Sèneca davant de la duresa de la vida, d'aquí el "pren-t'ho amb filosofia".
ResponEliminaUna abraçada amb filosofia. Gràcies pel teu comentari.
Elimina