GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
No em diguis que vas de rebaixes, he, he...A mi les escales mecàniques em fan por, sobretot les que baixen, sembla que he de caure endavanrt.
ResponEliminaBona nit, bonica.
No hi vaig, M. Roser, però com m’agradaria! Quelcom tan banal com anar de compres, ara mateix, en aquest context que estem posats, em semblaria molt atractiu.
EliminaSi et fan por baixar-les, prova de posar-te mirant cap a dalt, com si les pugessis, però vigila perquè has de tenir reflexos i girar-te en arribar baix. I si abans llegeixes i segueixes les “Instrucciones Para Subir Una Escalera” de Julio Cortázar, l’experiència serà sublim.
Molta salut!
A mi, que sempre he estat molt "patosa", de petita em feien terror les escales mecàniques.
ResponEliminaPerò ara espero que ja no, Helena! M’imagino que ja ho has superat. Aquestes trobo que fan més aviat riure.
EliminaAquesta noia sembla que s'ho passarà molt bé !...bon dia de rebaixes !! hehehe
ResponEliminaM'agrada la teva nova tècnica d'animació, maijo !!
Salut ;)
Sí, sí, Artur, aquesta noia no para quieta ni quan l'escala mecànica li dona un respir. M'ho passo bé fent moure els personatges. És com dotar-los de vida, tarannà... i l'humor que no falti.
EliminaUna abraçada, salut!