L'Amor Ruc

L'Amor corre pressa.
Anuncia pàgines en blanc
per a omplir amb bona lletra.
Tot a tinta vermella.

-Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca.

L'Amor parla amb clau de Sol,
-no li entenc ni mitja paraula-.

Romàntic empedreït,
em fa l'ullet
mentre escriu les últimes pàgines
cercant un final feliç.

Em diu, l'Amor:

"-Sóc ombra de l'ahir,
l'engany del demà.
Avanço a les palpentes,
a ulls cecs cerco el camí.

Ara música,
ara silenci...
només sóc llavor de somni
que mai no germina."

I tot  seguit,
m'ensenya un cor
tatuat al pit.

Ai, l'Amor, que n'és de xic!