GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Quina preciositat de pintura! Tant la de capçalera com la de l'entrada!!!! (són parts de la mateixa?)
ResponEliminaEn un primer moment m'ha fet pensar en Sorolla. Tal vegada pel contrapunt entre el blau i els cossos.
M'encanten!!! Desprenen tendresa. Molta...
Petonet dolç, nina ;¬)*
Ai l'estiu passat... L'altre ens vam veure, aquest has fet campana...
ResponEliminaDes del far una abraçada amb bon onatge.
onatge
Sí que són un regal aquests instants, un regal per a la vista.
ResponEliminaDoncs mira, jo també he pensat en Sorolla, com el barbollaire. Una preciositat, maijo, m'han agradat molt.
ResponEliminaHola Barbollaire,
ResponEliminaSí, tens bon ull, les dues pintures són parts diferents de la mateixa. Que pensis amb Sorolla quan observes la meva obra sobre tela m'afalaga. És cert que, com a Sorolla, el tema persones-mar m'atrau molt. De fet, només mirar el mar fa que flueixi i se'm passin tots els mals.
Petons.
Onatge,
Qualsevol dia estic trucant a casa teva. L'estiu ha passat però hi ha la tardor, l'hivern, la primavera...
Helena,
Celebro que t'agradi.
Carme,
Tot un plaer llegir-te. Amb floretes com aquestes no em caldrà sopar aquesta nit.
Maijo,
ResponEliminaSegur que en aquesta nova etapa ens arribaràs a l'ànima, com ens tens acostumats. Una abraçada ben forta.
Eres una bona atrapadora d'instants lluminosos, amb la teua mà prenen vida. Besets.
ResponEliminaUna preciositat noia :)
ResponEliminaMés petons
Gràcies, Imma. Jo quan vull tocar l'ànima tinc molta sort que compto amb tu.
ResponEliminaUna abraçada.
Gracias Teuvo, pasaré por tu blog.
Rosana,
Ai! faig el que puc. Ja voldria jo atrapar-ne més, i més, i més... Besets.
Dani,
Gràcies. Vaig a per més!
Petons.
Un bocí de pinzellades preciós.
ResponEliminaBon dia, bonica.
que bonic mama, sembla que la portada hagi de sortir de l'ordenador, té llum pròpia i quasi toco la pantalla pensant-me que notaria la pintura d'oli sobre la tela :) t'estim!
ResponEliminaQuan he entrat fa uns minuts, m'he quedat com embruixada amb la pintura de la capçalera i la d'aquest post.
ResponEliminaA mi també m'ha vingut a l'emoció visual, Sorolla. La llum d'aquesta pintura, les pinzellades de l'oli, els colors.
Impressionant.
Des del cor, un excel·lent!
Un petó, maijo!
Ooooh! És preciosa! Genial!
ResponEliminaGemma, Glòria, Fanalet, Porquet,
ResponEliminaGràcies per les vostres paraules, tan amables i encoratjadores.