Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 23 de gener de 2012





No sóc modista
però vesteixo les hores
amb ocells de colors
i vols de paraules.

20 comentaris:

  1. Hola Maijo, preciosa!
    Que bé saber de tu.
    Petonàs de vols florals

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Gemma,
      A mi també em complau saber de tu. Una abraçada, guapa!

      Elimina
  2. Sense ser modista saps confegir fragments d'art.
    Bella imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, novesflors!
      Que bonic el que dius. Una abraçada.

      Elimina
  3. Jo també celebro tornar-te a veure per aquests viaranys...modista dels colors! Preciosa la pintura!
    Una abraçada ben gran, maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, fanalet! Sempre se'n fa agradable retrobar-vos. Una abraçada també molt gran.

      Elimina
  4. Cuses paraules i imatges amb molta destresa. Un abracet molt fort!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig el que puc, Rosana. I no sempre es pot el que es voldria. Però el teu comentari em complau. Una abraçada.

      Elimina
  5. Tan se val que no siguis modista, si ho podem vestir tot de colors! Una abraçada gegant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Alba. Veure la vida en color és un privilegi. Una abraçada.

      Elimina
  6. és preciós, nina...
    és preciós...

    jo també estic content de veure't per aquí..
    és més acollidor que el fb...

    petonet dolç :¬)**

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agrada més rebre't a casa. Un petonet.

      Elimina
  7. Ostres, avui m'has clavat l'agulla al cor Maijo....quina passada!!

    Petoàs enorme

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'ho diguis, això! que em fa mal... Una abraçada, Dani, sense agulles.

      Elimina
  8. ma mare si ho era, i encara recordo les tardes, jo enganxada als seus peus sota la màquina de cosir, aroma a cafe, sonant la ràdio, Elena Francis i olor a sucarrimat de la funda de la planxa... m'has donat ganes de fer un post. Puc fer servir aquesta imatge dient per descomptat que es teva???

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podia deixar comentaris, però en canvi com si fos una resposta a l'anterior sí que puc. :)

      M'agrada molt com vesteixes les hores, Maijo!

      Els teus colors no només vesteixen... deixen les hores ben mudades...

      Elimina
    2. Gràcies, Kira. Els teus records ens acompanyen una miqueta a tots. Passaré pel teu blog, m'agradarà llegir el que t'ha inspirat aquest post.

      Carme, quina imatge més maca! Mudar les hores té molt de mèrit. Gràcies

      Elimina
  9. Doncs per no ser modista te'n surts prou bé teixint i desteixint paraules, somnis i poemes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, porquet!
      Aquí tots aportem una puntadeta i el teixit s'allarga cada cop més i més fort. Una abraçada.

      Elimina
  10. Quin quadre més detallista: mà, art, forat, agulla...

    ResponElimina

Seguidors