Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 10 de novembre de 2011

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG





Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.


14 comentaris:

  1. Hola passaré més sovint...ets una artista! com ho era la Roig...encomanes optimisme en el teu homenatge , la nena amb les cireres d'arracada...preciós!

    ResponElimina
  2. Quin homenatge més preciós, Maijo!

    Un quadre que m'agrada molt, amb un somriure encomanadís i la festa de les cireres per arracades!

    Gràcies perm compartir un moment teu i també la dedicatòria

    ResponElimina
  3. Ostres! això és un completo! quadre fantàstic.. belles paraules.. dedicatòria personal.. i la poesia.. avui no un 10 no.. avui un 25!
    pet o nassos!

    ResponElimina
  4. Quina meravella, Maijo. Diria que la Montserrat ben bé que us acompanya a tu i a la Imma en aquest bocí de xarxa.
    A la vida, veig que també.
    Em planto les arracades, d'acord?
    Un petó per les tres! :)

    ResponElimina
  5. Quin homenatge tan bonic i personal!
    I les arracades de cireres m'han retornat a la infantesa quan la meua mare me les posava sempre que menjàvem cireres.

    ResponElimina
  6. Molt bonic el quadre com sempre maijo, i les cireres d'arracades , on penge el teu agraïment a la Montserrat Roig. Un abraç molt dolç.

    ResponElimina
  7. Quina il•lusió tenir un llibre dedicat per la Montserrat Roig!!!

    Bonic poema, i original posada en escena del quadre. Felicitats.

    ResponElimina
  8. Un treball amb el tremp i tendresa de la teva sensibilitat...

    Des del far una abraçada sense cireres.
    onatge

    ResponElimina
  9. Quin regal aquesta dedicació. Em recomanaries la lectura del llibre?

    El poema dolcíssim i d'exquisit sabor com el de la fruita protagonista.

    Petonàs i molts records per a l'Imma.

    ResponElimina
  10. Una joia, una perla, un ramell de mots.

    ResponElimina
  11. Preciós Maijo!!! m'encanta tot tot i tot :))

    Petonàs

    ResponElimina
  12. És curiós veure com canvia la signatura de la Montserrat Roig universitària a la Montserrat Roig autora, que ha de signar molts i molts llibres.

    Camí de la sincreció!

    ResponElimina
  13. Un homenatge sensacional. M'ha fet gràcia veure la dedicatòria del llibre... a l'anyh 80! El quadre és preciós. Un petó, MAIJO.

    ResponElimina
  14. Quins comentaris més agraïts heu fet! Jo no puc ser menys, i us dono les gràcies, per a mi ha estat un plaer participar en l'homenatge a Montserrat Roig. M'ha servit per a fer un viatge al passat, i entendre que el meu temps de les cireres sempre serà present.
    La vida és una gran escola!

    ResponElimina

Seguidors