Gràcies pel vostre acompanyament.
 |
EN COMMEMORACIÓ AL CENTENARI DEL
NAIXEMENT DE BROSSA
En Lluís-Anton Baulenas
em va demanar col·laboració, En concret, 5 il·lustracions per a fons d’escenari i cartell publicitari
de BROSSA ENRABIAT, obra teatral inspirada en els Poemes de Revolta de Joan Brossa.
La
desconstrucció dels poemes de Brossa que presenta Baulenas, fa que el pensament
de Brossa ens arribi amb més virulència, més agressiu. S’intensifica també la
ironia. Jocs de paraules, sonoritat, musicalitat... La dramatització que es fa
de l’obra sorprèn pel seu equilibri entre la crueltat de l’humanament insuportable
i la comicitat.
BROSSA ENRABIAT
és com reviure un malson, també és “el
món a l’inrevés”, premissa que es podria utilitzar com a títol del quadre que
us presento.
Amb la lectura
m’havia quedat clar que havia d’amprar una tècnica de pes, tan densa com el
contingut de BROSSA ENRABIAT. Em va semblar positiu utilitzar una tela gran i
anar-ho plasmant, això em permetria tenir-ho tot a la vista i contagiar-me,
inspirar-me contínuament, retro alimentar-me.
Donar pinzellades aquí i allà... Abans
de començar a pintar vaig preparar la tela amb diferents matèries. Els volums
em portarien a establir un diàleg amb el suport. I així escoltant les textures, les primeres idees agafaven
formes diferents, amb execucions inesperades, i amb la llibertat de prendre
qualsevol drecera en qualsevol moment. Vaig anar alternant moments creatius de
molta intensitat i moments més tranquils on recuperava l’energia i treballava
el detall. Tot va anar lligant, encaixant, harmonitzant, tant amb els colors,
com les figures i tots els elements que composen el quadre. Aquesta obra és la
base per a un treball digital que acabaria donant forma a les il·lustracions
encomanades. Diferents talls de l'obra acompanyen a l’actriu Mònica van Campen en
la seva actuació. L’obra pictòrica per a mi no tenia cap interès unitari, tot i
que sí que és veritat que s’hi conta una història paral·lela a l’obra teatral.
És en Baulenas qui m’encoratja a presentar el quadre com a tal.
A primer pla, situades al mig de la tela, a la part
inferior, apareixen tres rates gegants. Només aquest animal pot sobreviure en
un ambient tan hostil. Es mouen sobre l’aigua fosca, bruta del clavegueram. Al
seu davant apareixen quatres soques d’arbres que simbolitzen les ciutats
desarrelades, que cremen i esclaten. Hi ha un patiment irreversible de la
humanitat, sobretot dels més petits, els més desfavorits, és una humanitat vençuda. Els peixos fugint del mar s’han tornat alats -exalten la noblesa
de la vida-, han aconseguit sortir de l’aigua bruta i s’han habituat a un nou
mig de vida, però la malícia (xarxes = enganys) els segueixen empresonant. Les
creus (religions) els fan d’estaca i els travessen. A totes dues parts del
quadre apareix un exercit de fusells i flames.
I quatre
papallones d’ales reials, mòmies d’una oligarquia caduca, prenen posicionament entre
la terra i l’aire, (són passat, present i futur, -el futur apareix vestit de
larva, el passat vesteix mortalla) com jutges intemporals. L’església llueix amb
les seves ales fluorescents, sirena amb tors de santa i cua de peix, ocell de
mal averany. Al fons, un vaixell naufragant.
MAIJO GINOVART
