Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 6 de març del 2015

BOCINS DE LLUNA


Bocins de lluna
camins aeris
petjades de llum...

Esbadellada 
com una flor, sorprens la nit
en cada volada.

.........

Ales blaves
Rastres de claror en la nit.
Segueixo camins.
Hi ha empremptes 
en cada sorpresa.


                         Carme Rosanas

................



Sempre fugien, 
alats, els bells camins i l'aire. 
En cada empremta
una flor seguíem.


                             Jordi Dorca

divendres, 23 de gener del 2015

GAT PETÓ


 

 


Si tu vols,
si em deixes...
et dibuixaré petons
per tot el cos.

dissabte, 20 de desembre del 2014

“MÉS ENLLÀ DEL LLINDAR DE LA PÀGINA EN BLANC”



Les parets de la cambra havien estat pintades pel mateix silenci.  Era com viure en un núvol on l’espiral del temps hagués deturat el seu el·líptic dibuixar. Tot era tan blanc i net...!

Definitivament, respirava claror.

Bones Festes 2014-2015










"Quin vol més elegant! Tot ell era una festa, les ales, les plomes i aquella netedat lleugera del silenci..."
Carme Rosanas 

"...i amb el silenci va teixir la randa de les ales."
Novesflors

"...que les seves mans no van poder, ni van voler, evitar agafar el pinzell i trencar aquella nuesa amb el vol del seu esperit blau..."

diumenge, 23 de novembre del 2014

SILENCI





Recordo el tacte suau  i la veu amable que es repetia generosament. Em semblaven paraules oblidades; costava, d’entendre-les.
La serenor m’ensopia.  Dintre la cripta del cos, la ment romania abocada al no-res.
De nou, el tacte, el frec d’unes mans...
Recordo que em costà molt sobrevenir al silenci.


dilluns, 10 de novembre del 2014

QUEDEM AL ZURICH? Abraçada a tu, vestia la teva olor





Recordo que ens menjàvem la boca, semblàvem dos ocells picotejant-nos a la terrassa del Zurich. 

Abraçada a tu, vestia la teva olor. Aquell estiu em vaig fer mans i mànegues de la teva camisa taronja. Em venia que ni caiguda del cel, de molt alt havia de caure perquè mira que m’anava gran... Jo, tan menuda com era!

Encaixats l’un en l’altre, resseguíem els carrers de la ciutat comtal, amb un plànol a la mà.  Riallers , jugàvem a estimar-nos de per vida.

El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa.