GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

divendres, 13 de juny de 2014

No em vull cremar

i et prenc, cauta,

amb els dos dits
per l’ansa.

Al teu abeurador

la vida té gust a cafè.

Ets pou profund

on s’hi barregen temps perduts i somnis,

música de pluja

i porxo que m’aixopluga.

divendres, 23 de maig de 2014

FOTOGRAFIA

Amb el dit índex

dibuixo perfils imaginaris.

Bordejo l’esgrogueït oneig del temps

i el cor

ressent la teva absència.

Tanco els ulls per recordar-te.

No hi ha fotografies que et facin justícia.

dimarts, 22 d’abril de 2014

L'Amor Ruc

L'Amor corre pressa.
Anuncia pàgines en blanc
per a omplir amb bona lletra.
Tot a tinta vermella.

-Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca.

L'Amor parla amb clau de Sol,
-no li entenc ni mitja paraula-.

Romàntic empedreït,
em fa l'ullet
mentre escriu les últimes pàgines
cercant un final feliç.

Em diu, l'Amor:

"-Sóc ombra de l'ahir,
l'engany del demà.
Avanço a les palpentes,
a ulls cecs cerco el camí.

Ara música,
ara silenci...
només sóc llavor de somni
que mai no germina."

I tot seguit,
m'ensenya un cor
tatuat al pit.

Ai, l'Amor, que n'és de xic!