Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 19 de desembre del 2011



Recordar...
és fer bategar un cor.

dimarts, 22 de novembre del 2011

Som parella



Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.

Jordi Dorca
.............................


Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.

Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma


En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.

Novesflors

dijous, 10 de novembre del 2011

HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG





Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:

Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.


dijous, 27 d’octubre del 2011

Autoretrat




Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.
IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.
Barbollaire

dimarts, 18 d’octubre del 2011

L'ESTIU PASSAT




Només un instant,
un bocí,
un record...
Un regal.

dijous, 13 d’octubre del 2011

GLÒRIA ALADA



Pensava que la meva filla niava ocellets al cap.
Ara sé, amb certesa, que és ella qui té ales.

diumenge, 2 d’octubre del 2011

I el conte s'ha acabat.




No us podia deixar sense un final feliç:

la llum de la lluna,

la veu d'un gat enfaristolat,

el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i

aquest arbre embruixat que riu i riu...
Ji, ji, ji.

(Ja no us fa por, oi, que no?)