ATURA'T, NIT

Reposa, atura’t, nit,
i permet que la lluna
inundi l’aire d’ombres i romaní.
I. G

NIT

"En la profunditat dels teus ulls

voldria ancorar el temps"

I. G

TOTS NO DORMEN

Des dels fanals cau surant
una atmosfera groga
que atrapa els bancs solitaris.

Tots no dormen.

Resplendeix una finestra
amb tonalitats blaves
sorgides d’una pantalla extraplana.
I darrere aquell balcó obert
una dona camina nerviosa,
telèfon en mà.

Tots no dormen.

Una sirena creua la ciutat
com un crit ferit
que anunciés un dolor.
Algú camina ràpid
i un portal l’engoleix,
mentre els seus passos porucs
ressonen al carrer.
S’encén un llum a l’escala
i una ombra recorre el vestíbul.

Tots no dormen.

Dos feixos lluminosos s’apropen
i gira la cantonada un vehicle
que esberla els bassals foscos
i aixeca una remor de pluja.

A dalt la lluna veu i calla
I deixa la nit passar.

I. Ginovart

NO TOT HA DE SER PATIR!

L'AMISTAT 2

A l'amic no se li demanen explicacions pels seus actes d'amor.

L'amistat és lliure, no es compra ni amb favors ni amb regals.

L'amistat dibuixa somriures.

L'amistat sempre diu: "No hi ha de què"
L'amistat viu en l'Ara.




L'amic només pregunta : Com estàs? Estàs bé? Perquè és l'únic que l'interessa, saber que estem bé en l'Ara.

L'amistat no és mai un problema, un camí o un destí.