Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



divendres, 8 d’octubre del 2010



Un lloc,
un espai i un temps...
Una presència que abans no hi era,
un buit que ja no ho és.
Un lloc en el temps
que creix
amb l’acceptació de l’ull.
Un principi des d’un fi.
Un silenci que en fa veu
d’una escletxa,
d’una fulla en blanc.

dijous, 7 d’octubre del 2010

Premi Sunshine award

Ahir en "joanfer" de "A cau d'orella..." em va fer tramesa d'aquest premi. Avui em toca a mi seguir la cadena. Jo us el donaria a tots, de fet cada cop que faig un comentari al vostre bloc és un aplaudiment per la vostra feina i creativitat, i sento els vostres comentaris com a veritables premis.

Mirades a l'horitzó
Generacio... (imatges latents)
Racó de la Coach
A la llum d'un fanalet
Onatge
El cau de Calpurni
L'imperdible de l'ànima
Gerardo Besabe
Thera
Uma Vaga Ideia
Luzias-Art
The lost art of keeping a secret

divendres, 23 d’abril del 2010

L'Amor



No en tinc de poemes d’Amor,
vaig deixar de creure-hi fa temps.
Sé que l’Amor no ho venç tot i
que no és cec
només una mica miop,
que li falten dents
i té la llengua molt llarga.
Que està grassonet,
li costa caminar,
i coixeja sempre.
A mi l’Amor no m’enganya,
li agrada parlar en francès
i dir-me tot melós “Je t’aime”.
Però si se t’apropa molt,
si et vol fer un petó...
li fa pudor la boca.

diumenge, 14 de març del 2010






Esta noche, noche de domingo,

parece que oscureció antes.

La luna de papel que amparaba mis versos

desapareció en las sombras,

también la mano que garabateaba

cayó en el negro abismo.


Toco fondo,

desde allí te escribo.



divendres, 12 de març del 2010




Mis pies se aligeraron,
ya no levantan polvo
cuando andan.

Caminan serenos
y apenas rozan el suelo.

Ninguna huella
jamás los delata.

A mis pies,
les salieron alas.



dimecres, 13 de gener del 2010

T ' OFÈN EL SOL?






Què ho fa


que avui, els pensaments


de tant girar,


queden clavats a la sorra?


dimarts, 15 de desembre del 2009

FELICITACIÓ NADALENCA 2010





Finalment he acabat la il·lustració per a la felicitació d'aquest Nadal. Ha estat costosa però m'ha agradat sentir-me calentona a dintre del cor de l'arbre, quan a fora feia tant de fred.

Us desitgem unes bones festes.





Ni la pluja ni el vent,

ni la neu ni la rosada

arriben al cor de l'arbre,

que recollit en silenci

prepara fulles noves,

i branques esponeroses,

i flors esplèndides,

i tot comença de nou...


I. G.