GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Aquesta mirada es fa mirar ! T'observa i et pregunta,,, molt bon treball !. Salut !.
ResponEliminaGràcies! Salut per a tu, també. Una abraçada, Artur.
EliminaÉs una mirada que et fa pensar i et produeix calfrets...Petonets i cuida't molt, bonica.
ResponEliminaGràcies :-)
EliminaPensa el que vulguis de mi. Ja he viscut prou per entomar discursets i somriures. Apa, que potser tens feina en una altra banda.
ResponElimina(del que diu la dona del quadre, al meu cap)
Petons, estimada.
Se m'ha accelerat el cor... Ets molt bona! Petons.
Elimina