GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 17 de març de 2021

PAPER MULLAT


6 comentaris:

  1. Aquesta mirada es fa mirar ! T'observa i et pregunta,,, molt bon treball !. Salut !.

    ResponElimina
  2. És una mirada que et fa pensar i et produeix calfrets...Petonets i cuida't molt, bonica.

    ResponElimina
  3. Pensa el que vulguis de mi. Ja he viscut prou per entomar discursets i somriures. Apa, que potser tens feina en una altra banda.

    (del que diu la dona del quadre, al meu cap)

    Petons, estimada.

    ResponElimina