Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.

Visita'm a


divendres, 5 de febrer de 2021

EL COST DE DIFONDRE LA CREATIVITAT PER INTERNET



Com es paga la creativitat i la seva difusió 

Hi ha un alt preu que es paga quan un/a mateix/a creu en el seu do i s'hi vol dedicar plenament, perquè treballar del que t'agrada et fa feliç. I qui no vol ser feliç? La meva intenció era penjar-vos l'enllaç a un article que parlaven les mateixes il·lustradores que van tenir la valentia de fer-se  autònomes per a dedicar-se i viure exclusivament de la il•lustració. A hores d'ara tenen clar que és un malviure. He perdut l'enllaç. Em sap greu, però la finalitat de l'article queda resumida en aquest text. Principalment, venia a dir que la feina de l’il·lustrador/a està molt mal pagada. No es paga ni la creatividad, ni el temps empleat, com en altres oficis que es cobra per hores. 

En el meu cas, no m'hi vaig abocar fins que el càncer que patia des dels 26 anys em va anar complicant la vida i les forces ja no donaven per a combinar la feina amb la creació. Tinc la sensació que em vaig quedar a mig camí sense possibilitats de reconduir-ho. Amb el temps vaig haver de deixar la feina amb una IP.  Des d'aleshores m'he dedicat a l'art quan la salut m'ho ha permès i ha estat la millor teràpia. S'ha de tenir energia -i jo l'havia perdut-,  per plasmar el bullici de les idees i portar-les al món del llenç, del paper, de la realitat... I després de tant esforç et trobes que la teva feina corre per internet sense autoria, o il•lustrant peces de roba, llibres a l'altra part del món... 

La gent copia i pega amb alegria sense esmentar el teu nom. I també et demana col•laboracions amb la mateixa alegria, i que, en el meu cas, he acceptat i treballat apassionadament, perquè és la meva manera de sentir. De vegades he estat recompensada, la mateixa satisfacció davant d'un repte i la gratitud que se m'ha demostrat. D'altres ha estat una terrible equivocació que ha acabat per minar-me la generositat i l'autoestima. 

Ara tot ha quedat aparcat, també aquests debats interns.  Actualment em trobo a la casella de sortida. El càncer ha tornat. Té una altra aparença, i estic espantada. El temps que estem vivint, i l'experiència tampoc no em serveix de molt. Ben al contrari, soc més gran i el cos està resssentit. Però segueixo lluitant amb l'esperança del principi i amb l'ajut de la família i amics; i de professionals que ja tenen cara i nom, Noemí, Maite, Isabel, Elisa, Nuri, Marta, Remedios, Ester, Chamel, Rosabel i moltes persones més que hi posen ganes i coratge. Aquests dies d'hospitalització a la 3a. planta de l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, de manera incondicional, m'han donat suport i protecció, d'acord les seves possibilitats. Amb les mesures covid que no permeten acompanyants, estan fent que no em senti tan sola. Gràcies.

Aquest blog havia de ser un espai on només parlessin les imatges. Elles havien de ser les protagonistes del blog, no pas l'autora, però el contingut del post em demanava visibilitat. Disculpeu la seva absència si tarden un temps en aparèixer. 

La felicitació d'aquest any us arriba en retard, però va directa, de cor a cor. Que tinguem molta salut!

2 comentaris:

  1. Hola Maijo,
    Veig que avui has obert els comentaris...Jo te'n vaig enviar un, però no sé si et va arribar, perquè no recordo on el vaig posar. Estàs millor? Per experiència sé que és una situació molt dura, i més ara que per circumstàncies de la vida , la solitud se't deu fer més difícil de suportar...Espero que de mica en mica puguis anar millorant i ens anem veien per aquí...
    Cuida't molt bonica, i que tinguem tots plegats molta salut. Petonets.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Agraeixo el teu acompanyament, M. Roser. Malauradament, no puc dir que estigui millor. Les experiències ens uneixen, bones i dolentes. Així és la vida. Una abraçada.

      Suprimeix