GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Molt i molt tendra i amb un punt de fragilitat, aquesta caputxeta. Preciosa, amb una mirada que arriba endins...
ResponEliminaSabia que t'agradaria, Carme. La tendresa forma part de nosaltres.
EliminaLes flors que escampa
ResponEliminala tendra Caputxeta
fan primavera.
I el vostre acompanyament també, Xavier!
EliminaMolt bona lletra i uns ulls que enganxen ! Felicitats !
ResponEliminaArtur, és tot un plaer comptar amb els teus comentaris. Gràcies.
EliminaGran primavera ens fas.
ResponEliminaMoltes gràcies.
A tu, Jordi. Gran primavera si estem tan ben acompanyats. Una abraçada.
EliminaUna primavera deliciosa feta dels teus dibuixos i les teues paraules.
ResponEliminaNovesflors, tu també fas primavera. Gràcies.
EliminaUn poema preciós per la seva senzillesa, com a mi m'agraden...Jo vull una caputxeta de color esperança, com aquesta del teu dibuix que s'ho mira tot amb ulls de nena encuriosida. Pobrets llops , em fan una mica de peneta!
ResponEliminaPetonets, Maijo.
Gràcies. M. Roser, que és una metàfora!
EliminaPetonets.
Vaja! Tu també vols tallar la cua als llops? Pensa-t'ho bé! Les dents encara, però amb la cua no fan gaire mal...
ResponEliminaEstimada, tu ja saps de quins llops parlo. Hi ha de molt malparits, tots ells, de dalt a baix.
Eliminajo veig la primavera als ulls de la nina que has pintat... una nena amb cara de nina preciosa.
ResponEliminaGràcies, Cristina, per les teves paraules. Una abraçada.
Elimina